Si parlem de dos personatges que esperen el no res tot esperant algú, tot esperar fer quelcom que mai no arriben a fer, podríem esperar trobar-nos a Vladimir i Estragó a la cantonada del proper carrer. Però aquest cop ens trobem a Mecier i Camier, els seus avantpassats propers en aquesta petita joia que Marta Marfany Simó ha traduït per Quid Pro Quo i que ha flipat tant a la Nura que ha traspassat la seva il·lusió a un escèptic Èric, que hi ha caigut rendit. I així s'han quedat tots dos, tot esperant Beckett.