Veredicte del Premi Documenta

El jurat del Premi Documenta, format per Pau Vidal, Marina Espasa, Albert Forns, Èric de l’Arco i Eugènia Broggi, reunit a Barcelona aquest mes de novembre, ha decidit, en la que fins ara ha estat la convocatòria més disputada i insòlita dels últims anys, atorgar el premi en modalitat ex-aequo a Irene Pujadas, pel recull de contes Els desperfectes, i a Laia Viñas, per la novel·la Les closques. Aquest 2020 ha estat un any imprevisible i catastròfic, i el nostre premi, sempre en sintonia amb els temps que corren, ens ha brindat una deliberació estranya i molt ajustada: després que la convocatòria de l’any passat quedés deserta, enguany cada membre del jurat ha votat i defensat un mansucrit diferent. La discòrdia entre tots nosaltres, però, no era excloent ni combativa: tots teníem, en realitat, més d’un favorit. I és que aquest any, i serveixi això com a nota d’optimisme en temps convulsos, i en contra dels discursos apocalíptics sobre la qualitat i la salut de la nostra literatura, hi havia molts manuscrits premiables, i el nivell general era molt alt.

L’última —i única— vegada que hi ha hagut un ex-aequo al Premi Documenta va ser l’any 1998, ara en fa vint-i-dos, i va recaure en Vicenç Pagès Jordà per En companyia de l’altre i Sebastià Alzamora per L’extinció.

Del recull de contes Els desperfectes, d’Irene Pujadas, el jurat vol destacar-ne un estil net i vibrant, una llengua polida i alhora vivíssima, i un punt de negror i escabrositat molt saludables. La veu narrativa darrere els relats és segura i ambiciosa, i la destresa narrativa en la construcció de cada conte és més que notable.

De la novel·la Les closques, el jurat vol destacar-ne la maduresa literària i la complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, l’elaboració estilística i la boníssima construcció dels personatges, així com també l’ambició i la qualitat de la llengua.

Els dos llibres guanyadors es publicaran a L’Altra Editorial el dia 10 de març de 2021.