#Carnerésmdma: Sebastià Portell (1992), escriptor i dramaturg, recita "Les serves endreçades", de Josep Carner

13/04/2020
  • Les serves endreçades

    A la polida cambra que fa un aroma d'herbes,
    i és blanca, amb una imatge que ve del temps antic,
    Hersé treballa tota fina, i amb rostre amic.
    És ben plaent el viure quan endegues les serves.

    Oh la velleta, per morts i morts compassada!
    Tants de dols li han donat una nova candor.
    Prou que us hi valen, quan un minva la diada,
    la feina ben atesa i els pensaments d'amor.

    I diu Hersé: -Ja a mi m'escau el raconet,
    com a aqueix fruit que poso damunt la palla neta;
    el paradís pot heure's dins una cambra estreta,
    només que tot hi lluï, ben pur, en son indret.

    Jo hi jugo a mitja vida; la gent del meu llinatge
    passaren, enduent-se'n la millor part de mi.
    Ja em cal només, desada com sóc en mon estatge,
    d'assaonar-me i endolcir-me ans de morir.

    I quan vindrà aquell dia que el nostre fat curulla,
    aquell endreç per sempre que no farà cap por,
    que es cremi un xic d'espígol damunt de ma despulla
    i aquell estel que em veia s'adoni que no hi só.

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades