#Carnerésmdma: Pau Sabaté (1989) recita "El castell de l'Oblit", de Josep Carner
14/04/2020
-
-
El castell de l'Oblit
Vora la mar hi ha el castell de l’Oblit:
jo hi vaig vogant en una nit serena
i cau el doll d’aquesta lluna plena
damunt sos dracs i lleons de granit.
No hi ha un nom al portal, ni un ca contrit
que reti de sos ulls la humida ofrena.
El gran portal vers una nit ens mena:
sorda, abismal, petrificada nit.
És, però, de bell grat que vers la rada
angular vaig vogant. L’aura és calmada.
I em diu de sobte alguna estranya veu:
—Només sent un batec d’eixes estàtues,
qui tot dret, sense anells ni plomes fàtues,
puja amb l’ombra gegant de son menyspreu.
