#Carnerésmdma: Oye Sherman (1990) recita "La més alta", de Josep Carner

27/04/2020
  • La més alta

    Del cel em peixen les rosades blanes,
    jo tinc l’amor del ventijol més franc
    i veig l’alba primer que mes germanes:
    só la fulla més alta d’un pollanc.

    Sola dansant en mes diades vanes,
    de mes germanes he traït la sang:
    em són llurs vagaries tan llunyanes
    com l’ull negre del pou i el núvol blanc.

    Tu, vell Destí, que tan soberga em feres:
    que a les ratxades tardorals primeres
    caigui del cim de mon etern abril,

    vegi el fullam que canta i s’esgarria
    i cada giravolt de ma agonia
    sigui el salut a una germana humil.

cercar...

Etiquetes

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades