#Carnerésmdma: Júlia Català (1991) recita "Plany", de Josep Carner

Si ella fos només una mentida bella,
si ella fos només un somni del matí.
al capdavall del cel potser, com una estrella,
o com un averany al fons de tot de mi,

llavores, foscament, viuria sols per ella,
tancat mon finestral amb l'heura del destí;
i sempre dins ma nit seria meravella
i ja cap veu del món no la podria occir.

Si ella fos només la boira de ribera,
les gotes de ruixim que saben els esculls;
si ella fos només l'esparsa volandera,
seria veritat i joia de mos ulls.

Però com ella riu i canta i fa sa via,
vet-el aquí l'engany i la malenconia.