#Carnerésmdma: Aina Bonet (1994) recita "Les prunes d'or", de Josep Carner

15/04/2020
  • LES PRUNES D'OR


    En un incomparable triomf, Migdia mor.

    Passada pel flameig, la terra s'aclivella.

    Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella.

    Relluen delitoses, endins, les prunes d'or.

     

    Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,

    cimat de cabellera com d'una nit mortal!

    Els llavis se li baden per a la dolça lluita

    i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

     

    Les prunes d'or a Aglaia reüllen temptadores.

    Són en una illa verda, cenyida de claror;

    en el redós, a penes hi ha fresses torbadores:

    un fregadís de mates, l'insecte en bonior.

     

    Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?

    I l'aire es torç, ardent d'una flama frisosa,

    i la calitja parla d'una terrible fosa.

    L'agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

     

    Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla ...

    Superbament s'aixeca, damnant el seu descans,

    i enfonsa en la prunera les cobejoses mans

    i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

     

    I l'arbre, que amb un lleu serpejament de branques

    sembla oferir-nos l'or, la mel d'algun pecat,

    s'estremeix un moment de la ferocitat

    del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades