Avui parlem d''El primer hombre', d'Albert Camus, reeditat per Tusquets

Avui parlem d'El primer hombre, d'Albert Camus, reeditat per Tusquets pels 25 anys de la primera publicació d'aquest llibre inacabat. Un llibre autobiogràfic que demostra que el reflex de la infància, amb els seus paisatges, les relacions familiars i l'entorn domèstic, es pot convertir en alta literatura.

En parlem quan passeu per Documenta! #Documenta108

Transcripció del vídeo:

Josep Cots: Quan al gener me'n vaig anar de viatge, em vaig endur El primer home, del Camus, perquè el Jordi Garcés, en el seu llibre, només feia que parlar-me'n. Jo no el vaig llegir quan va sortir, que el vam vendre moltíssim, perquè era un llibre inacabat. I la meva sorpresa ha estat extraordinària. En tornant, ens arriba la reedició, perquè fa 25 anys [de la primera publicació], i li comento a la Nura, "mira quin llibre que ha sortit, tan maco", i em diu "home! Si jo ja l'he llegit!". A veure, Nura, com és que el vas llegir, tu?

Nura Nieto: El vaig llegir perquè un amic em va demanar que li guardés llibres a casa i vaig aprofitar per robar-li tot. I bé, em vaig llegir aquesta edició [l'ensenya], fa uns cinc anys aproximadament, i des de llavors... Jo no havia llegit mai Camus [torna a pronunciar el nom en francès] i em vaig quedar enamoradíssima. Sobretot de les definicions dels paisatges, el reflex de la infància...

J: Quan ell va a caçar amb l'oncle, eh? Amb l'oncle sord-mut.

N: ...quan va a caçar amb l'oncle... Les descripcions de les platges, dels jocs infantils, de la relació amb l'àvia... La infància, d'una banda, i de l'altra, la pobresa. El reflex que fa de la pobresa és riquíssim. 

J: Sí, molt ben dit. Lluís, com és que te l'has llegit?

Lluís Ruiz: Jo me l'he llegit perquè me'l va regalar la Nura, me'l va recomanar ella. La sort de llegir un llibre que t'han regalat és que tu no el tries i, per tant, no en tens expectatives. Llavors, el llibre també m'ha agradat molt. M'ha semblat meravellós i m'ha semblat irregular pel que tu deies, perquè era un llibre inacabat i hi ha moments en què això es nota. Però ell escriu com els àngels, meravellosament bé. I després, una de les coses que m'ha sobtat i que m'ha costat d'entendre és que tota la seva... Bé, al final no deixa de ser un intent de biografia, i el que m'ha semblat és que totes les persones a qui feia menció eren familiars seus, i que tota la seva experiència la reflecteix en el món familiar. No parla de res més, d'alguna manera, que de la família.

J: Oh, és clar. És la seva infància.

L: No parla dels amics. No parla de...

J: Home, té un amic.

L: Sí, però...

N: I el professor.

J: I el professor! [Riuen]

L: Sí, però no hi són d'una manera... Són més contextuals.

N: És una cosa domèstica, una descripció íntima, clar.

J: Sí, però a mi m'ha agradat perquè és la prova que la cosa més trivial, més vulgar i més corrent com és la família, l'entorn familiar, es converteix en alta literatura.

L: Si l'escrius bé...

J: Clar! [Riu]

N: Exactament.

J: Bé, ja ho veieu. 25 anys. El primer home. Camus.