Avui parlem d''El camí dels esbarzers', d'Alba Dalmau, editat per Angle Editorial

18/02/2019
  • Avui parlem d'El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau, editat per Angle Editorial. Petites històries d'un poble enmig del no-res dels Estats Units. O de Cardedeu? Uns relats que són com els esbarzers: tenen un fruit bonic però, si no vigiles, punxen.

    En parlem quan passeu per Documenta! #Documenta103

    *ATENCIÓ: la presentació d'El camí dels esbarzers tindrà lloc a Documenta el proper dissabte 9 de març, a les 12h.

    Transcripció del vídeo:

    Josep Cots: Èric, m'has fet viatjar als Estats Units des de Cardedeu. Això és molt fort. (Riu)

    Èric del Arco: Mira, és que és un llibre que, de casualitat, em va caure a les mans fa molt de temps (potser quan encara no estava publicat), i és un llibre que en aquell moment em va atrapar. És un llibre de petites històries, d'un poble perdut del "middle of nowhere" americà [Estats Units].

    J: És un llibre coral, sí.

    E: I que, si en comptes de dir-se Alba Dalmau s'hagués dit...

    J: Anne Tyler!

    E: ...Anne Tyler, diríem "oh, quina meravella". Doncs la meravella és igual. És un retrat d'una gent, que probablement és de Cardedeu (no ho sabem, no puc afirmar-ho, però ho podria ser).

    J: M'inclino a pensar-ho. (Riu)

    E: Coses que passen a Cardedeu, però amb una ambientació de conte nord-americà, de narrativa nord-americana i d'estructura de narrativa nord-americana que funciona molt bé.

    J: Molt bé, molt bé, molt bé. El títol l'he trobat molt encertat. Perquè és clar... Aquí hi ha una foto d'uns esbarzers [portada del llibre], i els protagonistes generalment passen pel camí dels esbarzers. I a vegades agafen móres. I vaig trobar-ho molt bonic, perquè l'esbarzer és com un roser: és allò maco, la rosa, amb espines. En aquest cas són les móres, que també punxen. L'has de triar amb compte, que sinó et punxes. Jo ho he fet! (Riu)

    E: Sí. Sí, sí.

    J: I això ho vaig trobar original i bonic. I les històries són això, el mateix: petites històries molt maques, però que si no vigiles, tenen espines.

    E: I que, a més, va construint en cadascuna d'elles uns personatges que van repetint-se i que van citant-se per convertir-se en això que són els pobles, no? Aquesta vida en comú on res és independent dels altres. No puc dir que el protagonista sigui el poble, perquè és la gent, però...

    J: Bé, és clar, la gent del poble, els que fan el poble.

    E: Aleshores, jo tenia un títol alternatiu quan el vaig llegir. A mi m'hagués agradat més que es digués 'Un cowboy de debò mai abandona el seu barret', que és un títol d'un dels contes.

    J: Aquest conte és potser el conte central, eh.

    E: El del barret?

    J: Sí, el de la història que explica amb aquells nois. 

    E: Sí, que explica la relació entre els dos nens.

    J: La segona meitat del llibre el lliga aquest conte, eh.

    E: Doncs jo te'l vaig recomanar, i ara que me l'he tornat a llegir, he trobat que aguanta molt bé el pas del temps, vull dir que continua agradant-me uns mesos després, i per tant el recomanem com una lectura fantàstica.

    J: Molt agradable i... punyent.

    E: Recomanat!

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades