Avui parlem de 'Vivir con los dioses', de Neil MacGregor (Ed. Debate)
-
-
Avui parlem de Vivir con los dioses, de Neil MacGregor (Ed. Debate). Un llibre sobre les creences, sobre què signifiquen les coses en diferents llocs del món i en diferents èpoques, més enllà de l'art, més enllà, potser, de tots els déus.Un llibre que ens ha fet pensar en aquest altre, Siete tipos de ateísmo, de John Gray i editat per Sexto Piso, que vam recomanar fa uns mesos.En parlem quan passeu per Documenta! #Documenta109Transcripció del vídeo:
Josep Cots: Em vas fer llegir, amb molt de gust, Siete tipos de ateísmo...Èric del Arco: I has contraatacat.
J: No, no. Però... casualment, agafo un llibre de Neil MacGregor, Vivir con los dioses, Debate.
E: Bé... Debate, British Museum, BBC... Aquí hi ha molts padrins.
J: És un llibre sobre les creences. En general. Tot tipus. Com ho has vist tu?
E: Jo he vist un llibre que parla de... religions comparades. Ara que està de moda la literatura comparada, doncs és un llibre de religions comparades.
J: Clar, agafa tot el món.
E: Són capítols molt curts amb un tema molt concret, per exemple l’aigua, i llavors parla de totes les religions i l’aigua.
J: Què pot significar aquí, què pot significar allà...
E: Les coincidències, d’on provenen... I parla de tots els temps. Al principi comença amb el més antic que pot tirar enrere, aquesta figura d’home-lleó, que és molt antiga.
J: Sí, sí.
E: I me’n recordo d’un cop que tu i jo vam anar al Museu Britànic, a fer turisme de llibreries, i ens van ensenyar aquella figura de fang sense coure, que era el més antic que tenien allà.
J: Sí, sí! De fang sense coure, eh.
E: Clar, conservar allò... I bé, aquest llibre té això. Et va parlant, a partir d’aquestes obres que tenen conservades al Britànic, de les religions.
J: De les religions del món, de tot el món. I sempre –perquè això és molt anglès– a partir de peces del British.
E: Alguna cosa més, però sí...
J: Molt rarament!
E: Clar, és que tenen el fons allà. Aquest home ha estat director del British Museum i abans, de la National Gallery, vull dir que...
J: Però m’ha agradat perquè no és un llibre d’art. O sí! Art popular...
E: Va més enllà de l’art.
J: [Assenteix] No busca peces d’art.
E: No, perquè l’important és parlar de...
J: Però tot el que ensenya és preciós, eh.
E: Home, i tant! És que va a tot arreu.
J: Hi surt tot.
E: Aquí, per exemple [assenyala un capítol i el cita]: Escenaris. Clar, com es construïen les coses per la religió? I els regals als déus... Com tiraven els regals a l’aigua els indis per crear el Dorado?
J: Clar, clar.
E: El mite del Dorado és un llac que estava tot ple d’or perquè el llançaven allà.
J: I que el van provar de buidar [assenyala una imatge], has vist la foto? [Riu]
E: Sí, sí, està aquí. Tremendo. I salta a una altra cosa i parla del peregrins, i dels objectes que portaven, i continues, i fins i tot arriba a l’ateisme, al “no hi ha Déu”, i com es destrueixen les imatges de Déu per crear noves imatges.
J: Clar, això m’ha fet enllaçar amb aquest llibre [mostra Siete tipos de ateísmo]. No hi ha Déu i aleshores es crea un altre tipus de religió. I he pensat que, quan va triomfar el positivisme, a Oxford triomfen els esotèrics, amb Madame Blavatsky i tot això. O sigui, no els necessitem però ens els inventem. [Riu]
E: Al principi jo pensava “on porta això? On vol anar?”. Sembla que no vulgui anar enlloc, i a vegades això fa que el llibre... que puguis llegir-lo per capítols, deixar-lo i no continuar-lo. Però...
J: Sí, això és veritat. Però a mi... és que els capítols m’agradaven molt, t’ho he de confessar. Cada detall...
E: Hem de dir que, al final –com tu bé m’has fet veure–, sí que té un sentit.
J: Sí, sí, sí.
E: Quan l’acabes et porta a algun lloc.
J: Evidentment.
E: Que era el dubte que teníem tu i jo quan l’estàvem llegint, allà... pàgina 325...
J: Sí, al principi sí.
E: ...i dius “això acabarà a algun lloc? O simplement dirà ‘ja us he parlat de tots els objectes’?”. I no.
J: No.
E: Per tant, us recomanem: Neil MacGregor, Vivir con los dioses, Debate.
J: Debate.