Avui parlem de 'Siete tipos de ateísmo', de John Gray, editat per Sexto Piso

Transcripció del vídeo:

Èric del Arco: Josep, avui vull parlar de Déu.

Josep Cots: No, ja, ja... [Riuen]. M'has portat un problema molt divertit, perquè jo fa molts anys que ho vaig solucionar. 

E: Com dius aquí [al llibre]: "Por el forro". [Riuen]

J: Ens portes aquest Siete tipos de ateísmo, de John Gray, Sexto Piso. I aquest senyor s'enreda amb uns 'líos' sobre què és religió, què és el Déu, si creure en Déu vol dir tenir religió...

E: Parla molt d'ètica...

J: Parlar molt d'ètica, sí. Sobre que hi ha religions que no tenen Déu...

E: A mi m'ha fascinat la manera que té ell d'anar traient personatges per posar exemples d'ateismes —que potser dir "set tipus" és un tema del número 7, perquè toca, perquè és EL número. M'ha agradat molt el llibre en si. O sigui, el tema em fascina —com anem creant Déus, d'on venen els Déus...—, però m'agrada molt com ell va presentant personatges, alguns d'ells molt coneguts —no li costa res parlar de Kant, de Hegel, de Schopenhauer—, però de tant en tant et posa personatges dels quals diu "aquest home no va publicar res", o "va publicar un llibre però es va perdre" —la història del llibre perdut és fascinant! Que el van trobar perquè va passar de mà en mà—, i amb aquests personatges és quan gaudeixo, perquè els va introduint d'una manera molt fàcil —"aquest senyor va néixer aquí, i la seva vida, i tal"— per arribar, cinc paràgrafs després, a dir-te el que és important pel llibre de l'ateisme.

J: Clar.

E: Però les vides aquestes... a mi són el que més m'ha agradat.

J: [Riu]

E: Trobar personatges desconeguts i com els dóna una importància...

J: Sí, son personatges desconeguts (o molt poc coneguts) i els dóna molta importància, sí. A mi m'ha fascinat perquè en el fons és un pamflet, i els pamflets m'agraden, perquè és això de... et provoquen. I aleshores et fan pensar i busques alternatives, i exemples paral·lels i contraris, i tot això. I en aquest sentit el llibre és molt agressiu. Aquests personatges desconeguts que treu et giren la truita, perquè, és clar, citar Kant, citar Plató, Sant Pau o Sant Agustí... [gest de "no té cap mèrit"]. 

E: Sí, a més va des del principi dels temps, i parla molt del cristianisme, i de com tota la filosofia moderna deriva d'aquest monoteisme, vulguin o no, encara que hi lluitin en contra.

J: El monoteisme, sí...

E: I que cada vegada que un crea un argument contra una religió al final està creant una religió...

J: Nova.

E: ...per la seva banda. Nova. I això, com tu em deies, això ja ho havia dit algú abans. [Somriu]

J: Sí... [Riu i agafa un altres llibre]. Aquest senyor. [George Steiner]. 13 edicions. [editorial Siruela] Nostalgia del absoluto. És a dir: diguéssim que els humans en general necessitem un Déu. I aleshores, quan moren els Déus que coneixem, en creem de nous. La teoria del llibre de Gray és que sempre, tot això, es fa a partir del monoteisme, és a dir, volem matar el Déu monoteista. El llibre és molt occidental, eh? Cita les filosofies orientals però és molt occidental. I m'ha fet molta gràcia, també —que ja he dit que aquest tema m'agradava— perquè fa un parell d'anys va sortir un altre pamflet —també he dit que m'agraden els pamflets— de Peter Atkins, Indagaciones de un científico acerca de las grandes cuestiones de la existencia [editat per Alianza]. I aquesta [assenyala el llibret] és la primera religió atea que ell cita aquí [llibre de Gray]: el cientificisme, és a dir, el científic està tan convençut de la seva intel·ligència que donarà resposta a tots els misteris de la vida. 

E: Però no crearà una ètica. O sí?

J: No, una ètica, no. Però estem parlant de Déu o estem parlant d'ètica?

E: L'ètica ve de Déu.

J: Mmm...

E: O no.

J: [Riu]

E:  Siete tipos de ateísmo, John Gray, Sexto Piso.

J: N'hi ha per hores, eh.

E: I tota la resta de llibres que hem citat.