Avui parlem de 'L'art de portar gavardina', de Sergi Pàmies

10/09/2018
  • La gavardina, un gran tema. La 92a recomanació dels llibreters de Documenta —i la primera d'aquest nou curs— és el nou llibre de Sergi Pàmies, L'art de portar gavardina, editat per Quaderns Crema. Contes al més pur estil Pàmies.

    En parlem quan passeu per Documenta!


    Transcripció del vídeo:

    Èric del Arco: Tu portes gavardina o no, Josep?

    Josep Cots: No.

    E: Mai?

    J: Mmm… No. És una peça… Potser fa molts, molts anys… Però jo no he sigut mai glamurós.

    E: El Sergi Pàmies tampoc.

    J: Clar! (Riu) Per això juga amb la gavardina.

    E: (Riu) I fa una cosa que jo també vaig fer en una època en què tenia gavardina, que és intentar fer com a les pel·lícules, i...

    J: ...anaves amb el coll alçat així?

    E: No me’n recordo, però sí que havia portat gavardina, i vaig fracassar estrepitosament. No vaig triomfar mai. Bé, aquest llibre de contes del Sergi Pàmies m’ha agradat molt. Potser perquè mai havia llegit un llibre sencer de contes del Pàmies —soc un novell amb el Pàmies—, i aquest univers que crea, dels seus pares, sobretot, i del Semprún —la història del Semprún m’ha agradat molt—...

    J: És dels seus pares, en el fons. De sa mare.

    E: ...ho he gaudit molt. La veritat és que m’ho he passat molt bé. I t’he forçat a contradir-me.

    J: No, no, no, no. A mi no em forces a res perquè jo he llegit llibres del Sergi Pàmies i sé de quin peu calça. Aquí és diferent. Crec que els últims dos llibres no els havia llegit però ja jugava amb això de parlar de la família, dels seus records i la seva infància... I sí, m’ho he passat molt bé. Ho he de reconèixer. Però crec —i aquí és on ve lo curiós— que precisament quan parla del seu pare, o dels seus records d’infància, o...

    E: ...o del que s’inventa! Perquè mai saps en quin punt...

    J: ...això evidentíssim. Perquè tot això que explica de l’Yves Montand... No, espera, qui era el de la gavardina?

    E: El Semprún!

    J: El Semprún! (Riu) Però jo veig l’Yves Montand i tota la generació de la gavardina... Bé. Doncs quan parla del seu pare, o dels seus records d’infància, és quan fa literatura de debò. Perquè la prosa flueix d’una manera que en altres contes en què no fa aquest exercici de memòria, o de falsa memòria, o el que sigui, no flueix tant. És quan explica això.

    E: És fascinant.

    J: Perquè ho explica amb una senzillesa, amb una claredat, amb una ironia... Per això dubtes de si el que explica és veritat o no.

    E: Sigui veritat o no, és bo.

    J: És bo.

    E: Sergi Pàmies. L’art de portar gavardina. Quaderns Crema. 2018.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades