Avui parlem de 'La venganza de la historia', de Bruno Tertrais, editat per RBA
-
-
Com es manipula la història per manipular la població? Com es generen els sentiments col·lectius? Avui parlem de La venganza de la historia, de Bruno Tertrais, editat per RBA. Un llibre on no se salva ningú.
En parlem quan passeu per la Documenta!Transcripció del vídeo:
Eric del Arco: Tinc un titular pel llibre que ens hem llegit aquesta setmana.
Josep Cots: Per pressió teva, eh! Diguem-ho.
E: Per pressió meva, perquè és un llibre que m’ha atabalat tant llegir-lo que trobo que... “Com es manipula la història per manipular la gent?”.
J: És clar.
E: És un llibre que parla de tot de fets històrics, i fets, i fets, i coses, i coses de la història tal com l’expliquen aquí, tal com l’expliquen allà i que serveixen per crear sentiments col·lectius per un interès per fer alguna cosa darrere de tot això. Per coses bones...
J: ...i per coses dolentes.
E: No, coses no: intencions. Bones o malèfiques.
J: Sí, sí. Per tot.
E: I què t’ha semblat, a tu?
J: [Riu] Jo... A veure, primera. [Ensenya el llibre]
E: Bruno Tertrais [pronunciat a la catalana].
J: Home! Bruno Tertrais! [pronunciat en francès]
E: Ah, perdona.
[Riuen]
J: La venganza de la historia. RBA. És un llibre fascinant perquè té una velocitat vertiginosa. Arriba un moment que no saps si vas amb un snowboard d’aquells que fan... [gesticula fent soroll de velocitat] i que et tira pendent avall. En aquest sentit, m’ha agradat, perquè t’arrossega. Però a mig llibre te n’adones del perill d’anar a aquesta velocitat sense control. Perquè arriba un moment que no saps on va. Al final sí. Per això és francès: sempre ha d’haver-hi una conclusió.
E: Sí. Però què en fem, d’això?
J: Jo m’he enfadat amb la conclusió. [Riu]
E: Que més val oblidar, no?
J: Bé, és que toca uns temes interessantíssims. L’oblit, el perdó... És possible oblidar? És clar, aquest llibre és molt curt; necessitaria 200 pàgines més per explicar-me què significa oblidar. Es pot oblidar? És necessari? És possible?
E: És que els exemples que posa són curiosos, eh. De l’oblit. “Això s’oblida, per llei”.
J: Això va ser al final de la guerra entre religions... Clar, ho posa com a fet curiós. I sap que això no és viable. El llibre m’ha interessat molt per tot el que apunta. Però clar, és molt còmode fer un llibre i no donar-te la solució.
[Riuen]
E: És que potser t’està dient que no hi ha solució, que la història demostra que no té solució. Tots estem sentint ara mateix frases, aquí, com: “És el país més antic d’Europa”. Pam, frase! “Tenim el Parlament més antic d’Europa”, "Sóc el president 131è de la Generalitat de Catalunya”... Tot això es basa en fets que són “història rigurosíssima”...
J: No ho discutirem.
E: I clar...
J: És que parla de Putin, parla dels xinesos, parla de Trump, de França, d’Anglaterra... Ja he dit que el llibre és fascinant.
E: No se salva ningú.
J: No se salva ningú. Però, clar, no em dona la solució. Què hem de fer, doctor? Em trobo malament, què hem de fer, doctor?
[Riuen]
E: Llegir-te’l, empassar-te’l, acceptar-ho i passar a la següent pàgina.
[Riuen]
J: La venganza de la historia. Bruno Tertrais.
E: Bruno Tertrais [pronunciat, ara sí, en francès]. RBA [pronunciat també en francès].
[Riuen]
J: Clar que sí!