En parlem quan passeu per
Documenta! #Documenta106
Transcripció del vídeo:
Josep Cots: A veure, Èric, com és que m'has enredat amb aquest llibre?
Èric del Arco: Mira, primer, perquè ja saps que a mi aquestes coses m'agraden, les gestes bèl·liques. Com les de la teva joventut, les que venien als quioscs, i que jo llegia del meu pare.
J: Sí, ho sé perfectament.
E: I aquí t'enganyen dient "La vanidad de la caballería", i tu véns a llegir històries de cavalleria i...
J: [L'interromp] Anem del mateix color. [Compara les jaquetes dels dos]
E: ...i comença amb "La carga de la brigada ligera"...
J: Jo crec que tira pel terra totes les gestes bèl·liques. No en deixa ni una!
E: Clar! I arribes a un punt que diu "s'ha acabat la cavalleria, què fem amb la guerra?". I llavors fa una història de les anècdotes de grans personatges de la guerra. Persones, individus que participen a les guerres, generals, comandants...
J: Que dirigeixen! Que dirigeixen! No soldats. De soldats en parla poc.
E: Algun, sí.
J: Clar, perquè els soldats, pobres, són carn de canó.
E: Parla de 'gentlemans' de la guerra.
J: I se'n riu d'això. Se'n riu del fet que l'aristocràcia ha dirigit les guerres europees durant mil anys com qui dirigeix el jardí de casa seva, amb una ineptitud... Jo ja ho havia llegit en un llibre, que ell no cita però en parla molt: El gran juego [Torneo de sombras: El gran juego y la pugna por la hegemonia en Asia Central, Meyer & Brysac. RBA], aquell "volumot" així de gros.
E: Sí, sí, sí.
J: Que parla de les guerres a l'Afganistan entre Rússia i Anglaterra, i com els van "matxacar", i l'ineptes que eren, perquè els anglesos hi enviaven el cosinet de la tieta, el...
E: Aquí ho explica, no? Que es compraven els títols de comandant, volien ser capitans, i els enviaven a l'Afganistan i clar, unes massacres...
J: A més, primer es passaven vint anys posant-se plomes, i caçadores...
E: També és un llibre molt relacionat amb les pel·lícules d'aventures. 'Las cuatro plumas', 'La carga de la brigada ligera', d'aquestes pel·lícules que als anys 40 i 50 se'n van fer moltíssimes. I d'aquests herois que no són herois, però queden com herois per la posteritat, a cada país.
J: És que és un llibre sobre la propaganda política.
E: Hi han trets nacionals. Ell és italià i parla molt de les falsedats sobre Itàlia, de les veritats sobre l'exèrcit italià, dels alemanys, dels anglesos, i crea estereotips. I es va repetint. Són articles, potser.
J: Mmm... Jo crec que aquí, primer, el títol falla. La foto és molt divertida, eh? Molt. [L'ensenya] Però és el que has dit: no parla de cavalleria, parla de la vanitat dels soldats, en general. I després, crec que aquí l'editor espanyol ha estat respectuós, però crec que l'editor italià ho hauria d'haver editat, és a dir, hi ha coses que a vegades es repeteixen, i et... [gest de molèstia].
E: Sí, però alhora crea aquesta continuïtat dins el llibre, que si acceptes que citi coses que ja ha explicat, està bé. Per exemple, l'alemany aquest que cita tres vegades, repetint-te la mateixa frase que ja t'ha dit per presentar-lo. I està bé. Jo li accepto aquí.
J: [Riu] No, jo el que li accepto, i que m'ha agradat molt, és que penso -no ho puc demostrar- que està dictat. Perquè es llegeix... [gest de velocitat, "d'una tirada"]. I aleshores, les repeticions...
E: Són orals. És literatura oral.
J: ...es toleren. M'explico? Llegeixes una sèrie de batalles i de coses molt divertides i interessants, i està explicat amb una agilitat...
E: Bé, el recomanem. No us ho explicarem tot. La vanidad de la caballería, Stefano Malatesta, Gatopardo ediciones. Fantàstic!