Avui parlem de "La transparencia del tiempo", de Leonardo Padura, editat per Tusquets
-
-
Avui parlem de La transparencia del tiempo, de Leonardo Padura, editat per Tusquets. El segon llibre recomanat via skype: l'un des de Documenta i l'altre des d'un lloc remot, els llibreters recomanen aquesta novel·la policíaca, ben actual, de personatges desil·lusionats i crítics.
Un vídeo amb l'edició del qual el Quim Perelló ha patit una mica... En parlem quan passeu per Documenta!
Transcripció del vídeo:Èric del Arco: Bé, ara anem a connectar-nos amb el Josep, que el tenim encara de viatge, per parlar tots dos junts de La transparencia del tiempo, de Leonardo Padura, Tusquets.
Josep Cots: D'en Padura ja havia llegit El hombre que amaba a los perros i ja em va sorprendre molt perquè demostrava un coneixement de Barcelona extraordinari. Sabia explicar de meravella l'ambient a La Rambla d'abans i durant la guerra. I això em va sorprendre molt però vaig pensar que era perquè havia investigat per fer la història del Ramon Mercader. I, en canvi, en aquest llibre fa una novel·la policíaca actual, en una Havana corrupta i fashion, i també ho combina amb Catalunya!
E: He trobat que és un llibre que parla dels temps, dels temps solapats, de fer-se gran, vell. El temps que passa a Cuba, en què tot ha degenerat... Una visió de vell. Uns temps que han passat o que s'estan acabant. Una consciència de la pèrdua dels ideals: et fas gran i acceptes el que ve.
J: El personatge és un personatge cansat. I, en aquest sentit, m'ha recordat a Vázquez Montalbán, al Carvalho. Un personatge... Això: desil·lusionat, crític. Tot gira al voltant de la celebració dels seixanta anys.
E: Per mi, la història en si és el de menys perquè el que et va omplint són aquests personatges gastats, vells, que van reflexionant o plantejant-se la vida en aquest moment en què ja no importen gaires coses i ens hem d'aferrar a les petites coses que importen. I al mig, hi ha aquesta història de la verge, no?
J: Sí. Jo això ho he trobat una mica forçat. És l'únic defecte que li he trobat. Perquè la novel·la, en si, com a novel·la policíaca, té una trama que està bé.
E: Sí, però la resolució de la trama tampoc no porta enlloc. No és el més important, no? Vull dir, és d'aquestes novel·les en què el dolent acaba essent el que li toca, a qui l'escriptor ha posat allà perquè sigui el...
J: Sí, bueno (riu).
E: Està bé, està resolt, però...
J: En la bona novel·la policíaca el que compta més no és tant la trama com, al revés, la decoració humana, no?
E: Bé, jo penso que donarà una bona estona a qui el llegeixi i que el podem recomanar.
J: I tant.
E: I ara, res, només t'esperem que tornis aquí... Quin dia tornes?
J: El 22. Ja està.
E: O sigui, el 23 a la llibreria.
J: El 23, a la llibreria.
E: Aquí t'esperem tots, doncs. Bon viatge!
J: Molt bé. Adéu siau. Records a tothom!
