Avui parlem de "La señora Fletcher", de Tom Perrotta, i de "Com s'esbrava la mala llet", d'Antònia Carré-Pons

09/04/2018
  • Avui parlem de La señora Fletcher, de Tom Perrotta (de Libros del Asteroide) i de Com s'esbrava la mala llet, d'Antònia Carré-Pons (de Club Editor). Dues grans grolleries per començar la llista de Sant Jordi! 

    En parlem quan passeu per Documenta.


    Transcripció del vídeo:

    Èric del Arco: Et vaig proposar aquest llibre del Tom Perrotta, La señora Fletcher, perquè el vaig començar, així com qui no vol la cosa, perquè n'havia sentit a parlar, i...

    Josep Cots: ...és que es veu que és un guionista important aquest home, eh!

    E: Sí, jo he vist alguna cosa que ha fet a la tele. Però [el llibre] em va fer riure. Em van fer riure les escenes que planteja. És una dona separada, divorciada, americana -prototipus americà-, té un fill que ha d'anar a la universitat -situació prototípica americana- i comencen a passar coses dins aquest ambient: que el nen ha de marxar de casa, el nido vacío... I vas coneixent tots els personatges d'aquest petit món: ella, el fill, la nòvia, la gent de la universitat, la gent que treballa amb ella en una residència d'avis...

    J: Para, para. Jo el vaig començar per culpa teva i el vaig trobar un llibre ple de grolleries. Una rere l'altra!

    E: Jo ho trobava... “Naturalitats”.

    J: (Riu). Aquest és el tema! I jo dic: però què m'ha aconsellat aquest tio? I el que passa és que, a vegades, tenien un sentit.

    (Riuen)

    E: I, aleshores, tu em vas contraatacar i em vas dir: t'has de llegir la Carré-Pons!

    J: Sí, perquè són dos llibres que trobo que recorren al grotesc, a fer les coses grotesques... per captar-te.

    E: Per parlar-te d'una realitat que, en certa manera... Una sola cosa seria real; totes juntes, esdevenen el grotesc.

    J: Són llibres de lectura molt... molt curiosa. Són molt diferents, en el fons.

    E: Bé, perquè les realitats són diferents: un és molt d'aquí (la Carré-Pons) i l'altre és molt americà, però com que veiem americans tota l'estona a la televisió també ho fem nostre. I són molt actuals.

    J: Sí, són molt actuals. El que passa és que jo trobo que la Carré-Pons, essent també punxant i grollera -no grollera en el sentit de sexe i brutícia sinó... que punxa de debò- l'he trobat molt lírica. I, en canvi, al Perrotta potser li trobo una mica... Això: que és un guionista de la tele. Però el llibre està molt bé.

    E: Sí, fa escenes de tele moltes vegades. Fins i tot podria ser una sèrie que podria allargar-se, sí.

    J: En canvi, la Carré-Pons, no: ens hi posa literatura entremig, de sobte hi trobes un vers amagat...

    E: ...fa acudits sobre llibres que ha llegit... Bé, per tant: per aquest Sant Jordi, entrem ja amb dues grans grolleries.

    J: Evidentment!

    E: Recomanades per Documenta.

    J: Prepareu-vos!

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades