Avui parlem de "La señora Fletcher", de Tom Perrotta, i de "Com s'esbrava la mala llet", d'Antònia Carré-Pons

Avui parlem de La señora Fletcher, de Tom Perrotta (de Libros del Asteroide) i de Com s'esbrava la mala llet, d'Antònia Carré-Pons (de Club Editor). Dues grans grolleries per començar la llista de Sant Jordi! 

En parlem quan passeu per Documenta.


Transcripció del vídeo:

Èric del Arco: Et vaig proposar aquest llibre del Tom Perrotta, La señora Fletcher, perquè el vaig començar, així com qui no vol la cosa, perquè n'havia sentit a parlar, i...

Josep Cots: ...és que es veu que és un guionista important aquest home, eh!

E: Sí, jo he vist alguna cosa que ha fet a la tele. Però [el llibre] em va fer riure. Em van fer riure les escenes que planteja. És una dona separada, divorciada, americana -prototipus americà-, té un fill que ha d'anar a la universitat -situació prototípica americana- i comencen a passar coses dins aquest ambient: que el nen ha de marxar de casa, el nido vacío... I vas coneixent tots els personatges d'aquest petit món: ella, el fill, la nòvia, la gent de la universitat, la gent que treballa amb ella en una residència d'avis...

J: Para, para. Jo el vaig començar per culpa teva i el vaig trobar un llibre ple de grolleries. Una rere l'altra!

E: Jo ho trobava... “Naturalitats”.

J: (Riu). Aquest és el tema! I jo dic: però què m'ha aconsellat aquest tio? I el que passa és que, a vegades, tenien un sentit.

(Riuen)

E: I, aleshores, tu em vas contraatacar i em vas dir: t'has de llegir la Carré-Pons!

J: Sí, perquè són dos llibres que trobo que recorren al grotesc, a fer les coses grotesques... per captar-te.

E: Per parlar-te d'una realitat que, en certa manera... Una sola cosa seria real; totes juntes, esdevenen el grotesc.

J: Són llibres de lectura molt... molt curiosa. Són molt diferents, en el fons.

E: Bé, perquè les realitats són diferents: un és molt d'aquí (la Carré-Pons) i l'altre és molt americà, però com que veiem americans tota l'estona a la televisió també ho fem nostre. I són molt actuals.

J: Sí, són molt actuals. El que passa és que jo trobo que la Carré-Pons, essent també punxant i grollera -no grollera en el sentit de sexe i brutícia sinó... que punxa de debò- l'he trobat molt lírica. I, en canvi, al Perrotta potser li trobo una mica... Això: que és un guionista de la tele. Però el llibre està molt bé.

E: Sí, fa escenes de tele moltes vegades. Fins i tot podria ser una sèrie que podria allargar-se, sí.

J: En canvi, la Carré-Pons, no: ens hi posa literatura entremig, de sobte hi trobes un vers amagat...

E: ...fa acudits sobre llibres que ha llegit... Bé, per tant: per aquest Sant Jordi, entrem ja amb dues grans grolleries.

J: Evidentment!

E: Recomanades per Documenta.

J: Prepareu-vos!