Avui parlem de "La herida", de Jorge Fernández Diaz, editat per Destino

05/02/2018
  • Que el nom de l'autor no us confongui: no es tracta de l'exministre. Jorge Fernández Diaz, escriptor de novel·la negra argentí, atrapa des de l'inici. A La herida (editat per Destino) hi trobareu màfia, droga, política, religió... Corrupció social i poder, en definitiva. De Nàpols a La Pampa. En parlem quan passeu per Documenta!

  • Transcripció del vídeo:


    Josep Cots: A veure, avui…

    Èric del Arco: Què em portes, Josep, avui? Sorprèn-me!

    J: A veure. Aquest llibre m’ha atret per dues coses. Primera: perquè un client –el Colores- em va dir: “¿Ya tienes el libro de Jorge Fernández Diaz?”. I dic: “El Jorge Fernández Diaz fa llibres?!”. I em va dir: “Pues claro”. I vaig anar-lo a buscar i sí, és veritat, me’n vaig recordar: ja fa un any en va sortir un altre.

    E: “El puñal”.

    J: “El puñal”. I aquest es diu “La herida”, de Destino, com l’anterior. Bé, per la broma aquesta de l’autor -reconeguem-ho- i pel suggeriment del Colores, el vaig agafar. I a mi em va atrapar. És potent, està ben escrit...

    E: L’hem classificat com a novel·la negra, thriller.

    J: Ho és absolutament. Jo crec que enllaça amb la novel·la americana tradicional, dels clàssics, de Chandler, de Hammett. Perquè el que explica és la corrupció social... en aquests moments! És clar: llegim els Hammetts i veiem els cotxes negres dels anys trenta o dels anys quaranta...

    E: És màfia, és política...

    J: ...és droga...

    E: ...és religió, perquè com que això passa a Argentina, enllaça amb el Papa Francisco, que és argentí.

    J: Naturalment!

    E: Fantàsticament.

    J: I comença a Nàpols i segueix a Roma. Diguem-ho!

    E: I salta a La Pampa, i passa per Buenos Aires. Hi ha moltes anècdotes cap al passat que passen arreu, hi ha molta anècdota policial antiga. A mi, el que primer m’ha sorprès del llibre és l’estil. Perquè, essent un autor argentí, he trobat que utilitza un vocabulari molt fàcil d’entendre, és a dir, agafa paraules puntuals de l’espanyol d’Argentina però, en general, no notes que està escrit per un argentí.

    J: No. En general, no.

    E: Suposo que està fet, voluntàriament, pel públic multicastellano-panamericano-europeo. I l’altra cosa que m’ha atrapat és la naturalitat: el llibre avança amb diversos casos en paral·lel i allò que havies perdut abans torna a aparèixer, i desapareix. El protagonista, que és un policia argentí, de Buenos Aires...

    J: ... un policia figuradament mediocre, de segona categoria. Perquè té un jefe diví que és la punyeta, eh? I aquest pringat, que cada dia va a córrer deu kilòmetres i neda cinc mil metres i tot això... Pensa.

    E: Sí. És el pensament d’aquest home mediocre. I al principi dius, “ostres, aquest llibre sembla mediocre”, i no! És que el pensament és mediocre.

    J: Clar! Perquè figura que ell és de segona categoria. Després, la novel·la gira. Que això és la gràcia.

    E: Fa molts girs. I a vegades dius “i ara per què em porta cap allà?”. És a dir, no es tracta d’un cas, de tot el cas i del final del cas.

    J: No.

    E: Al mig hi ha moltes històries petites, molts sub casos, moltes coses... I, al mig, sempre, la corrupció.

    J: Sí, sempre. I el joc de poder.

    E: Recomanat.


Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades