Avui parlem de 'He ballat (breument) la conga', de David Foster Wallace (Ed. del Periscopi)

Avui parlem del llibre He ballat (breument) la conga, de David Foster Wallace, editat per Edicions del Periscopi. Grans barrabassades magníficament expressades. Absteniu-vos els i les amants dels creuers... i del llamàntol.

En parlem quan passeu per Documenta! #Documenta111

Transcripció del vídeo:

Èric del Arco: Josep, t'he proposat aquesta cosa que lliga tant amb nosaltres: He ballat (breument) la conga, perquè tu i jo som uns grans balladors de conga. [Riuen] D'aquests que, com el Foster Wallace, que diu "jo la ballo si toca, però res, dos minuts i me'n vaig". I m'he trobat una cosa que m'ha agradat molt. Per què? Més que per què m'ha agradat, és que trobo fascinant que algú escrigui d'una manera tant bona —ho resumiré així: escriu molt bé—, i que sigui capaç de posar que la sala d'espera per pujar a un vaixell, un creuer de luxe, sigui comprable a l'illa d'Ellis o a l'avantsala d'Auswitch.

 

Josep Cots: [Riu]

 

E: I dir això i continuar escrivint el seu article sobre els creuers havent dit això, en una època en què evidentment no hi havia Twitter, ni Facebook, i podia dir això i ningú als dos segons estava dient-li que era un animal. Però és que és molt animal aquest home.

 

J: Sí. Jo estic d'acord amb tu amb què és un home que té una prosa rica —prístina, que diuen alguns—, clara, neta, incansable...

 

E: Flueix...

 

J: Flueix! Tu llegeixes i no t'atures mai. I que diu les grans barrabassades magníficament bé. Això és indubtable. Ara, clar, hem d'explicar per què balla la conga...

 

E: [Riu]

 

J: I és perquè no sé quina revista li encarrega un article sobre un viatge en creuer.

 

E: [Gest] Foster Wallace.

 

J: I aleshores, a mi el que em passa és que arriba un moment que m'esgota. Perquè aquest article que li encarreguen sobre aquest creuer, que tu em vas dir "que divertit!", i ho és, i que "no sé qui li publicava", doncs realment no ho sé. Perquè l'article té 140 pàgines! [Riu] O sigui, 8 dies de creuer es converteixen en 140 pàgines. Jo crec que se n'inventa la meitat.

 

E: Probablement sí. Troba l'anècdota i l'allarga.

 

J: Clar!

 

E: Però a més és que no pot fer-ho a costa de l'empresa del creuer, perquè clar, després de dir tot això...

 

J: No, el mataran els del creuer.

 

E: ...ningú agafarà el creuer. I n'hi ha un, després, [un article] que li encarrega la revista Gourmet sobre els llamàntols...

 

J: Sobre els llamàntols, sí.

 

E: ...que no tornes a menjar un llamàntol mai més, és a dir...

 

J: En ta vida.

 

E: ...jo penso, com li han publicat la revista Gourmet si això és per agafar i no tornar a menjar llamàntol mai més?

 

[Riuen]

 

J: Confien en què tothom se n'oblidarà. El que no sabien és que escrivia molt bé. I fa que es llegeixi. És terrible, l'article aquest dels llamàntols és terrible, eh...?

 

E: Clar, era un amargat. Amb ell mateix.

 

J: Sí. Sí, sí.

 

E: No podia suportar viure amb ell mateix. Suposo!, pel que diu.

 

J: Pel que diu aquí, sí, conviure amb ell devia ser molt dur. Sí, sí. Ara, escriu de meravella.

 

E: Per això l'hem recomanat. Amb aquesta edició de Periscopi que han tret ara. I recuperem les edicions que té Debolsillo (Literatura Random House), que estan editades de fa molts anys, amb aquesta portada tan divertida: Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer, que és el dels vaixells, però ho tenen tot també publicat. Recomanem!