Avui parlem de "Entre ells dos", de Richard Ford, editat per Empúries/Anagrama

19/02/2018
  • És fàcil escriure sobre els pares? És la pregunta d'avui. Richard Ford ret homenatge als seus a Entre ells dos (editat per Empúries) / Entre ellos (editat per Anagrama). Coneixem realment els nostres pares i mares? O, com a fills i filles, ens basem en imaginacions i suposicions sobre les seves vides?

    Un llibre que genera debat. En parlem quan passeu per Documenta!


    Transcripció del vídeo:

    Josep Cots: Aquest també l’he triat jo. Richard Ford, Entre ells dos/Entre ellos.

    Èric del Arco: Anagrama i Empúries.

    J: Em deia ara l’Èric, sotto voce, si és fàcil escriure sobre els pares.

    E: És que, a mi, aquest llibre –que he trobat que està divinament escrit–...

    J: Sí, escriu molt bé.

    E: ...les dues parts –potser la segona una mica repetitiva– són dos relats, amb trenta anys de diferència, l’un que parla sobre els records que té d’un pare...

    J: Del seu pare.

    E: ...que el va viure molt poc, perquè va morir...

    J: Quan ell tenia 9 anys.

    E: ...i, després, la mare, que va conviure amb ell molt més temps. Els fa un homenatge a tots dos, per dir algo. Ara que ja ha escrit tota la seva obra important, Richard Ford diu: ara escriuré sobre els meus pares. I per això et preguntava: és fàcil escriure sobre els pares?

    J: És perillós. Més que fàcil, és perillós perquè pot ser trampós. I m’ha agradat perquè les dues històries són molt diferents. I ho atribueixo al fet que, a la primera, dedica setanta pàgines a parlar d’un pare que no coneix. I els pares no els coneixem mai...

    E: Els pares, vols dir homes?

    J: O dones. Nosaltres, als nostres pares, en el fons crec que no els coneixem. En tenim la visió de fills. Però els pares no expliquen les seves intimitats als fills...

    E: No... Per això t’ho preguntava, perquè a mi m’ha fet pensar molt en aquest fet. T’ho planteges i dius: com és el fet d’escriure sobre un pare? Ho imagino amb mi i...

    J: Jo no he escrit mai... Bé, ara he fet un llibre que parla molt sobre “un pare” –ja el sabreu!–, per això m’ha interessat molt el tema. Ford dedica setanta pàgines a parlar d’un pare que no ha conegut. I això ho he trobat extraordinari. Ho he trobat meravellós. Perquè s’imagina, suposa... I, en canvi, amb la mare, com que sí que l’ha conegut i l’ha cuidat fins l’hora de la mort, ja no és tan màgic. Per això deia que és trampós perquè a vegades caiem en la nostàlgia. El pare sí que és un desconegut –en aquest cas– i la mare, no. Perquè fins l’últim dia la va tenir allà.

    E: Amb una relació molt especial, també. Cada relació entre pares i fills és diferent. I aquesta, la de la mare, és una relació molt especial perquè aquesta dona era molt especial per la relació que tenia amb el pare. I tot va lligat en aquest trio que són els tres. És un trio de mare, pare i fill.

    J: Sí...

    E: I penso que el que aporta aquest llibre és això, aquesta manera de transmetre el carinyo, la relació i intentar explicar-te a tu mateix –ell mateix– qui eren aquestes persones.

    J: I qui era ell davant d’aquelles dues persones.

    E: Clar. Qui és ell. Nosaltres ens acostem a Richard Ford pensant en el gran escriptor i ell aquí es despulla una mica i diu d’on ve. Res preveia que ell fos aquest gran escriptor que és Richard Ford, reconegut arreu, gran autor d’Anagrama, gran autor d’Empúries, reverenciat arreu quan ve a Barcelona... I dius: ve del no-res.

    J: No, del no-res no: és humà. No és diví. I això és el que m’ha agradat del llibre.

    E: És fantàstic.

    J: Dóna de si.


Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades