Avui parlem de 'Conversaciones entre amigos', de S. Rooney, i 'Kentukis', de S. Schweblin

Transcripció del vídeo:

Èric: Hola, bon dia. Aquí estem dos llibreters de Documenta avui per recomanar-vos dos llibres de l'editorial Random House. I és que tant el Pol com jo, casualment, quan va arribar la notícia que havia mort Claudio López Lamadrid. estàvem llegint llibres de Random. I ja que ens estan agradant, volem recomanar-los i li fem un homenatge a ell per tota la tasca que ha fet. Aleshores, Pol, tu quin llibre estaves llegint, que vas començar tu abans que jo?

Pol: Conversaciones entre amigos, de Sally Rooney, un llibre sobre dues noies de Dublin, de vint-i-pocs anys, universitàries, que reciten poesia i fan recitals sovint, i que coneixen una dona, d'uns deu anys més que elles, que també escriu poesia; també al seu marit. I d'aquesta relació entre aquestes quatres persones neix un vincle que es perpetua en el temps i, d'alguna manera, canvia la visió que tenen tots de la vida.

E: I tu deies que l'autora d'aquest llibre té una manera d'escriure que... què?

P: Que escriu en primera persona una de les noies, la Frances, i és un relat molt íntim en el qual parla molt de les sensacions que té ella respecte als altres i respecte a com està ella mateixa. Són coses que no explica a ningú. Nosaltres les podem veure però ningú més les sap. Són aquests malentesos que es generen entre allò que penses però mai dius.

E: Això és una cosa que es fa molt poc en literatura i que quan ho descobreixes és guai, saber que tu, com a lector, tens uns secrets que comparteixes amb qui escriu, i que la resta de personatges no ho saben. I això crea el joc com si tu estiguessis participant en la creació de la novel·la, no? Que no és veritat, però ho sembla. Aquesta naturalitat jo l'he trobat també en els Kentukis, de la Samanta Schweblin, llibre que jo em pensava que era una traducció de l'anglès o l'alemany i no, no, aquesta senyora és de Buenos Aires. I s'inventa una cosa, que podríem classificar com a ciència ficció, que és que tu et compres un Kentuki, que és un peluix, que te'l poses a casa, i una altra persona compra una llicència a qualsevol lloc del món i un servidor d'Internet te'l lliga i algú controla el teu Kentuki. I això, que és ciència ficció o no —ves a saber si això ja és possible ara—, serveix per parlar de la quotidianitat de casa, què passa a casa de la gent i què fa la gent en la seva intimitat, permetent que un altre ho controli. I què em vas dir que et va sorprendre, d'aquest llibre?

P: Doncs que és estrany com pots entendre aquesta morbositat de voler entrar a casa dels altres, però alhora, deixar que algú que no coneixes —perquè no saps mai qui és— es fiqui a casa teva i vegi tot el que fas... em sorprenia. És com una mascota portada a un nivell més extrem, darrere aquesta mascota hi ha algú real.

E: El morbo, no? És això de les gravacions que fa la gent, que les publica a Internet i penses "això com ho publiquen?!". Doncs escolta, a mi també em va agradar molt aquesta novel·la de Conversaciones entre amigos, per tant, recomanem dos llibres de Literatura Random House.