Avui parlem de 'Con los ojos bien abiertos', de Julian Barnes, editat per Anagrama
04/02/2019
-
-
Avui parlem de Con los ojos bien abiertos. Ensayos sobre arte, de Julian Barnes, editat per Anagrama. Un llibre boníssim —i incomprensiblement poc promocionat!— on Barnes explica com "es troba" amb l'art a París, d'adolescent, i com des d'aleshores ja no se'n desenganxa. Petites històries sobre art i pintors escrites per un novel·lista.
En parlem quan passeu per Documenta!Transcripció del vídeo:Èric del Arco: Hola Paula.Paula Puigmartí: Hola Èric. Què tal?E: Què em portes avui? Què m'has fet llegir?P: Doncs Con los ojos bien abiertos, de Julian Barnes. Què t'ha semblat?E: Home, jo trobo que als d'Anagrama els hauríem de donar una colleja per fer un llibre tan bo i no promocionar-lo. Ostres, fan un llibre, el treuen per Nadal...P: Per això hi som nosaltres, per promocionar-lo ara. (Riu)E: Clar. Colleja, Anagramos! Que ja us val. (Pausa) Doncs jo vaig agafar el llibre, com tu em vas dir, i ostres, amb el primer capítol ja em quedo enganxat.P: Sí, és que el primer capítol està posat a propòsit allà al principi perquè sí, t'enganxa molt aquesta història del Jericó i tot això...E: I tots aquests pintors de què va parlant...P: I és maco com ell explica que "es troba" amb l'art, perquè ningú li va imposar. Ell diu que a casa es respectava, però d'aquella manera, i que ell va a París, al Louvre, per motivació pròpia...E: Quan és adolescent arriba a París, el primer cop que pot anar a veure alguna cosa per voluntat pròpia. Perquè està sol a París...P: Exacte. I el Museu del Gustave Moreau...E: I aleshores va a veure museus perquè ell vol.P: Exacte. I "es troba" amb l'art. Un trobament d'art i jo, ningú més.E: I a partir d'aquí el llibre són capítols molt curts on et va parlant de tot.P: I va barrejant-ho amb literatura, amb la seva vida... És molt personal. Parla de pintors famosos però des d'un punt de vista personal: com el va trobar ell, o què pensa, coses que ha llegit...E: I és un autor d'un país —en aquest cas, Julian Barnes és anglès— que s'atreveix a parlar d'un altre país. Perquè tot això és pintura gairebé tota francesa.P: Clar, però és que és el moment en què París és el centre de l'art.E: Bé, però des de fora pots fer una visió més... "neutre"... més personal, d'una cosa que és de fora per tu. I va passant d'un pintor a un altre... Hi ha aquell capítol que deies tu, que en parlàvem ahir...P: El de Braque. És una meravella.E: El de Braque. Estàs allà i dius... quantes coses condensades amb un llenguatge tan fàcil i alhora tan ple...P: És maco perquè al final és un escriptor de novel·les parlant d'art. [Al darrere del llibre] Ja t'ho diuen, que s'allunya molt de l'acadèmic, i clar, és molt bonic endinsar-se en pintors dels segles XIX i XX en mans d'un escriptor.E: I com que escriu bé i està ben traduït...P: Exacte.E: Per tant, Anagrama: poseu-vos les piles i digueu a tothom que això està a tot arreu i que és fantàstic! Ens ha agradat molt.
