Max Jacob (1876-1944) va ser un poeta, crític, dramaturg i pintor francès. La seva figura juga un paper cabdal, a principis del segle XX, com a baula entre la literatura moderna i la literatura d’avantguarda. Considerat un surrealista avant la lettre, l’obra inclassificable de Jacob va transitar sempre pels marges de les acadèmies i dels constrenyiments de les etiquetes: els simbolistes mai no el van entendre, els cubistes el rebutjaven i els surrealistes, directament, l’odiaven per haver-se’ls-hi avançat. 

Nascut en el marc d’una família jueva no practicant, l’any 1909 va tenir una aparició mística de Crist i, poc després, es va convertir al cristianisme. El pitjor encara hauria d’arribar: anys després aquestes aparicions del Crist es convertirien en visions del Dimoni. Va morir al camp de concentració de Drancy, on havia estat deportat el mateix any de la seva mort degut al seu origen jueu.