Fa cosa de cent anys, algú va idear la lapidària frase que proclama que «els fets són sagrats, i les opinions, lliures». D'aleshores ençà, els periodistes han acatat, ingenus o cínics, la doctrina que mana separar la informació de l'opinió. Els fets són els fets, exclamen, i engreixen la creença que el periodista és un cambrer polidíssim, innocent o indiferent, que es limita a passar els plats de sopa de lletres. Si les dades són certes, la informació és objectiva, legítima, diuen. Amb informacions incontestables, doncs, els professionals de l'engany publiquen canallades, impunes: «Un niño, grave tras tragarse la tapa de un bolígrafo. Estaba en clase de catalán», titulava la trista cronista del miserable diari. Si no volen fer trampes, trampes tramposes, a més d'acreditar el que diuen, els periodistes han de justificar tot allò que la informació dóna a entendre. Això és el que defensa Francesc Burguet Ardiaca en aquest llibre, amb el qual va guanyar el vintè Premi d'assaig Josep Vallverdú, concedit el novembre del 2003.