• LI DEIEN LOLA

    ROMERA, PILAR COLUMNA Ref. 9788466421232 Veure altres productes de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
    Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, d...
    Ancho: 150 cm Largo: 230 cm Peso: 330 gr
    Consulta disponibilitat
    19,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-664-2123-2
    • Data d'edició : 01/08/2016
    • Any d'edició : 2016
    • Idioma : Catalán
    • Autors : ROMERA, PILAR
    • Nombre de pàgines : 288
    • Col·lecció : CLàSSICA

    Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.


    D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.


    Les llums i les ombres d’una dona coratjosa il∙luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país. 


    «La Lola va compondre el seu millor i més seductor somriure mentre pensava en la tia Carmina, i mirava aquell burgès que mai no havia vist un poll, una rata, que mai no havia patit gana, ni fred, ni s’havia sentit humiliat, explotat o maltractat. Va falsejar el somriure encara una mica més mentre recordava la cara de la seva mare. La cara de l’Amador mentre la violava, la cara de l’Agustí negant-la. Es va empassar la bilis en agafar la mà enguantada i va acceptar el petó fugaç, a la galta».

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades