Sinopsi 
Aquest llibre és una apologia, una celebració de les festes i les raves com un espai d’alliberament espiritual i de relació amb la natura. Concebut en plena pandèmia (en un moment on precisament les festes estaven prohibides), està compost per 144 sèptimes, tot explorant aquesta estructura per insuflar-hi el caràcter juganer i oral que caracteritza la poesia d’Oriol Sauleda. 

Pel poemari hi desfilen fades, follets, Dionís, Hildegarda von Bingen i el cap decapitat de San Joan, tots plegats enmig de la frenesia dels subwoofers i els espetecs vibràtils de l’electrònica. Hi ha referències a la mística, a l’antropologia, a l’astrologia, a la numerologia, però també a la política i a les conductes petrificades que ens aboquen a la productivitat en contra d’una harmonia primigènia.