En determinades situacions crítiques , escriure pot ser un exercici catàrtic. En el cas d’aquest llibre de la professora Elisenda Guarro Picart, la seva lectura és commovedora. Aquells que la coneixem,  també vàrem conèixer qui va ser el seu home fins a la seva mort al 2015, l’urbanista Marçal Tarragó. Precisament, el dol presideix bona part dels dotze relats que composen “Calidoscopi. La vida com la veig” (Círculo Rojo). L’autora esclareix els seus propòsits al pròleg, on ens assegura que en totes les pàgines hi ha un “transfons de realitat” que dona més força al volum. El llibre no estalvia fets molt durs, com ara els referits al bullying infantil, al desamor, a la mentida dins de les famílies o a un avortament clandestí.  Però és sens dubte la gestió de la vida després de la mort del ser estimat el tema més recorrent i potser el que més ens repta com a lectors. Fins i tot l’absència de depressió i la disposició d’una vida social rica no pot esborrar plenament la tristor i el sentiment de mancança, tot i la recerca contínua i valenta d’alternatives vitals.

Més enllà de la capacitat dels textos per remoure els nostres sentiments, hem d’agrair la seva molt bona factura literària. Són relats sobris, directes, molt treballats i polits i de lectura fluida, com correspon a una bona lectora i jurat de premis literaris.