La Claredat de Notre-Dame, recull testamentari pòstum — breu, però intens i lluminós —, aplega unes anotacions del poeta Philippe Jaccottet començades el 2012 i acabades el 2020, pocs mesos abans de morir. Reflexions de caire divers, però fortament associades al rerefons provocat per la inquietud de saber què li arribaria després de la mort — que percebia com s'atansava, inevitablement, dia rere dia.Així, la meva vida, tan a prop d'acabar-se, es descobriria finalment a ella mateixa com una aparença de sentit, tan fràgil però també tan tenaç com tots aquests senyals que jo hauriaestat tan sols qui els recollia, qui els «espigolava», i el maldestre intèrpret?*Fos el que hagués pogut ser, vet aquí la bella versió de les coses, la lectura favorable, afalagadora, d'alguns dels meus llibres, i sobre ells, la llum, alhora tendra i pura, que en aquest mateix instant veig com aclareix, una vegada més, el bressol de fullatge en el moment d'engroguir-se, imitant la posta de sol, i més enllà l'esfinx del Ventós, ara cofat de neu, i més amunt el gran cristall del cel que res no entela.

_________________________________________________