Aquest 'teler de zèfir' és la recreació poètica de les passes que han marcat l'esdevenir del camí d'un jo poètic narrador, acompanyat en aquest itinerari vital per una altra persona estimada, durant una etapa molt llarga de la vida. Un camí que estronca sobtadament la mort.

És un viatge, que donà sentit a la vida, però que com ella, s'alimentà d'imprevistos que a voltes aportaven plenitud i d'altres foren causa de dolor.

Aquest viatge també és interior perquè recupera, a través del record, el temps que ha fugit. Un pal·liatiu per omplir el buit de la pèrdua.

És un exercici literari perquè romanga per sempre en els versos una absència irrecuperable. Un desig impossible de cauteritzar una dolorida soledat.