La senyora Harris, una vídua d’una certa edat que es dedica a netejar cases de londinencs rics, descobreix un bon dia, en l’armari d’una de les seves clientes, dos vestits de Dior que la deixen ben enlluernada. I contra tota lògica, decideix que ella vol un d’aquests meravellosos vestits de Dior per a ella, fins i tot encara que mai no tingui ocasió de lluir-lo.

A partir d’aquí, traça un pla per aconseguir estalviar els diners del vestit i del vol a París, i s’embarca en un viatge llampec que té el seu punt culminant quan arriba a les portes de Dior amb el seu barretet ridícul i una atrotinada bossa de pell d’imitació en què duu, ben enrotllats amb gomes, tots els seus estalvis, disposada a entrar al regne del glamur amb pas ferm. Perquè, com és sabut, la por no forma part del vocabulari d’una senyora de la neteja anglesa.