LLUNY VOL DIR MAI MÉS

El monstre sota el llit assevera que li té feredat. L’amic fins ara fa un any assevera que, fins
ara fa un any, eren amics i eren tres. El gat assevera que l’espècie humana és execrable,
marrameu, però que, potser, aquest humà en particular és diferent.
La portera, el venedor de cerveses, el teleoperador, l’el·lipsi temporal, el cap de porc
senglar, el foll de les fulles, el senyal de STOP, la tardor… En aquesta ciutat tothom parla
menys ell. Ell és coix i té la cara solcada de cicatrius, i ranqueja pels carrers de nit, cercant
un cérvol amb tres taques blanques sota l’ull esquerre i cinc punxes a cada banya, com
dues mans suplicant al cel. Per què el cerca, ningú no ho sap, però avui que fa un any del
daltabaix que el va capgirar per dintre, podria estar més a prop que mai de trobar-lo.
A través d’un exèrcit de veus i un imaginari desbordant, la primera novel·la de Marc Cerrudo
Boada ens endinsa en un periple urbà de vint-i-quatre hores, mirall infal·lible de la
tragicomèdia de viure a la ciutat en ple segle vint-i-u.