ÍSTINA

Una noia de 20 anys inicia una relació amb un exprofessor seu, molt més gran que ella.

Als vint anys, l'Ístina —que porta el nom de la paraula russa que es fa servir per a la veritat absoluta, la que està més enllà de consideracions morals o personals— mira de fer-se un lloc al món mitjançant transgressions ben poc comunes: aprendre la llengua russa, llegir els clàssics o seduir un home —un exprofessor seu— quaranta anys més gran que ella, en una relació que tots dos saben sense futur, però que és tota present. L’Ístina ho explica sense filtres. De vegades des de l'angoixa i la desesperació. De vegades des de la tendresa i l'amor. Però sempre des d'una soledat que no pot treure's de sobre.

Amb Ístina, David Cirici  ha escrit una nouvelle intensa, plena de literatura i de sensualitat, que parla sense embuts d'una relació inusual i a contracorrent i que, amb una prosa plena de matisos i sinuositats, transcendeix els fets de la trama per donar un text literari lluminós i colpidor.