UNA VIDA

TORNA L'AMÀLIA. TORNA UNA MARE
El tancament d’un univers que ha enamorat més de 150.000 lectors.

Quantes coses sap una mare? Quantes en calla, quantes en diu, quantes vegades menteix? Mentre les mares són vives, els fills som fills per sobre de tot: més fills que germans, més que marits, més que pares. Pengem de les nostres mares com l’escalador del mosquetó, no importa l’edat, no importa la distància. Si fins que moren manen els seus gens, després de la seva mort mana l’absència. «Si la mare em veiés…», «La mare se n’està rient, segur», «Què en pensaria la mare?». Parlem amb elles quan ningú ens veu, perquè sabem que hi són, encara que no les vegem. Sabem que són eternes.

La tarda en què en Fer, l’Emma i la Sílvia porten a urgències la seva mare, pel que sembla una lleu infecció, no imaginen que la vida ha disposat per a ells un escenari totalment inesperat. Després del breu ingrés, en sortir de l’hospital el paisatge familiar és tot un altre: els tres germans es converteixen per força en fills i cuidadors mentre es preparen per a la possible orfandat i els sentiments que deixarà darrere seu un ésser tan excèntric i insubstituïble com l’Amàlia.

Amb la seva excel·lent prosa emocional, Alejandro Palomas tanca en gran l’univers narratiu que va iniciar amb Una mare i que va continuar amb Un gos i Un amor, i torna a fer-ho amb un text intens, vibrant i ple de vida en la seva millor versió.