4 ABRAÇADES I 1 TROS DE PAPER

Tot és borrós. La poca llum de la cova no l’ajuda a entreveure el que succeeix al seu voltant. Està desorientada. No entén què ha passat. De sobte, algú l’abriga i l’Anna s’enfonsa en l’escalfor aliena. Un petit plaer en aquell moment de desconcert. Reconfortant. Un sentiment de paul’envaeix. Fins aquell mateix instant no és conscient dEL fred que té. No sap on és ni què li ha passat. Intenta obrir els ulls, però li pesen les parpelles. Té ganes de dormir, de descansar, però alguna cosa li diu que no és el moment. Lluita contra si mateixa, contra el buit i el cansament. Es vol deixar anar i sent la fi dins seu. La mort és molt a prop i l’arrossega. La tiba cap a la foscor, la sedueix perquè es rendeixi. Ella s’hi resisteix i, després d’uns segons, ho torna a intentar. Aconsegueix desenganxar les pestanyes uns pocs mil·límetres i la foscor de la cova l’envolta. La negra nit l’abraça, només trencada per petits punts de llums que la il·luminen: els frontals.

Així comença aquesta història de superació personal, solidaritat, amor, amistat i determinació, que manté al lector enganxat a la narració des de la primera pàgina.

Laia Bonals Ruiz és periodista. Actualment treballa a El Periódico i col·labora en altres mitjans de comunicació.

Pau Capell és corredor de muntanya i esportista professional i ha estat tres vegades campió del món d’ultratrail.