LA VEU MELODIOSA

«Per a tu construiré un petit paradís. I totes les veus que hi sentiràs et seran melodioses». Amb la voluntat expressa d’allunyar el seu net dels mals del món, Malagelada confina des del naixement l’Espardenya al domicili familiar del passeig de Gràcia i s’assegura que només rebi notícia de les accions humanes bondadoses i que visqui envoltat de coneixements.

La concepció distorsionada de l’exterior en què creix, però, té conseqüències importants quan l’Espardenya, un noi sensible i condicionat per una gran lletjor, decideix sortir al carrer per anar a la universitat. Allà topa de ple amb el món real —els amics, el moviment estudiantil, l’amor, la pobresa—  i ha d’afrontar la distància entre el bé i el mal, la veritat i la mentida, l’ideal i la realitat.

A La veu melodiosa (1987), Montserrat Roig, amb un to simbòlic i un gran alè poètic, indaga en la consciència individual i col·lectiva a partir d’un personatge universal, l’Espardenya —barreja del Càndid volterià, del príncep Mixkin de Dostoievski i del Job bíblic—, una novel·la original i única en la seva trajectòria.

"Novel·la original, única en la trajectòria de Montserrat Roig. L'autora va buscar i trobar una nova forma de narrar el mal que hi ha darrere els genocidis, l'extermini, la injustícia que clama al cel, l'horror tan incommensurable com el mateix Déu i el miracle de seguir creient per tornar a crear una vegada més, encara millor." Betsabé Garcia