EM DIUEN FLETXA

Els anys vuitanta del segle XX van ser una autèntica bogeria a tot arreu i, a terres valencianes, es va viure, entre la joventut local, un frenètic esclat col·lectiu de modernitat, creativitat i llibertat que va donar origen a la famosa Ruta del Bakalao. En aquella època mítica i delirant, s’emmarquen les peripècies del Fletxa, un pintoresc detectiu privat que es mou com un peix a l’aigua en l’ambient nocturn i discotequer —o com un glaçó de gel en un cubata, si ho preferiu—. En el seu debut literari, el personatge intentarà complir amb l’encàrrec de resoldre la rocambolesca desaparició d’una jove misteriosa en estranyes circumstàncies i s’endinsarà en una intricada trama d’interessos creuats. Desembolicar la troca pot comportar conseqüències fatídiques. Per sort, però, aquest peculiar investigador a sou amb sang d’orxata comptarà amb la col·laboració inestimable del seu col·lega, el Tato, company de farres i parrandes, i amb l’ajuda de la seua tieta Ampariues, àvida lectora de les novel·les d’Agatha Christie.

Em diuen Fletxa va ser l’obra guardonada amb el VI Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana, i, amb ella, arranquen les estrambòtiques aventures de Vicent Fletes i Chaqués, un paio sorneguer i romancer que no us enlluernarà amb les seues desafinades dots d’observació, però us seduirà pàgina a pàgina amb el seu peculiar estil i amb el carisma que destil·la pels quatre cantons.