CAMISA DE FOC (VERSIÓ 2018)

Amb el record persistent d'un primer amor misteriosament desaparegut, quan la protagonista coneix un home hi cerca una obsessió. Com és en realitat la delicada, angelical, càndida, però també intel•ligent i maligna dona-d'ombra-cansada? La història se centra en una jove, d'uns trenta anys, malalta permanent ingressada en un psiquiàtric, malalta d'amor i de desig, que ha assassinat i trossejat diversos homes amb patologies diferents. Amb fragments de tots ells ha reconstruït el rostre del seu misteriós amant, George G. El cas crida l'atenció d'un psiquiatre, que pren l'expedient per estudiar-lo. És el contingut d'aquest dossier (un parell de poemes, un relligat que sembla una novel•la, amb la història i la patologia de cadascun dels amants, i un sobre que conté una carta d'amor dirigida a George G) el que estructura i teixeix la història. Els personatges són malalts com nosaltres, com els que ens trobem cada dia a la feina, a l’ascensor.

Una novel•la de terror sorprenent, esgarrifosa, allunyada dels mons de ficció romàntics i dels universos paradisíacs. Som davant una Lady Frankenstain del segle XXI.

Camisa de foc és una novel•la escrita amb un llenguatge contundent i elèctric que remou la consciència i porta als límits de les obsessions i els deliris a què l'amor pot arribar a conduir. Un dibuix novel•lat poètic i psiquiàtric que s'arrapa com una camisa de força.

La reescriptura de Camisa de foc (2018) representa un pas endavant respecte a l’estil barroc de la primera versió. Carreras passa el llenguatge pel sedàs de la claredat i es torna amable. El calat dels personatges, la neurosi connatural a l’espècie i el fracàs de les relacions humanes –marca de la casa–, segueixen dotant el text d’una escriptura vigorosa propera a la d’Anaïs Nin.


“Camisa de foc és un concentrat intens, complex i sincopat de literatura que s’endinsa en les patologies de la ment humana i ens les encomana” (Jordi Nopca)

“Si suméssim Edgar Allan Poe i Oliver Sacks i li restéssim Freud, tindríem bona part d'aquest llibre” (Vicenç Altaió)