SERRAT, LLACH I L'EFECTE DYLAN

Diuen que Andrew Oldham es va convertir en el primer mànager dels Rolling Stones després d02019;explicar-los que, per cada persona que es comprava un disc dels Beatles, n02019;hi havia una altra que es negava a participar d02019;aquest entusiasme general i desitjava l02019;aparició d02019;un grup alternatiu. Els va convèncer que ells eren la gran esperança, i així és com va aconseguir que els Rolling Stones esdevinguessin els anti-Beatles. Anècdotes com aquesta demostren que, en el món de la música, certes operacions de màrqueting poden provocar miratges en l02019;imaginari col·lectiu i obtenir-ne beneficis. És molt possible que l02019;oposició tan fortament arrelada entre Serrat i Llach en sigui un exemple. David Viñas proposa un estudi comparat de les lletres de les cançons d02019;aquests dos cantautors amb la intenció de desmuntar el tòpic que els enfronta, però la figura de Bob Dylan el fa anar més enllà: a través del que anomena «l02019;efecte Dylan», ens ofereix una interessant reflexió sobre la presència de la poesia en la cançó d02019;autor.