METAMORFOSI DEL SILENCI

En l02019;experiència poètica de Pietro Civitareale (Vittorito L02019;Aquila, 1934) la paraula es fa esdeveniment, presència, epifania. Una paraula excavada, pensada i repensada amb la finalitat de vèncer-ne tota resistència i obtusitat per reconquerir-la fins a l02019;esplendor de la poesia. La paraula evoca, dóna nom i crea, tot donant un so, un sentit i una substància a allò inexistent.Poesia, doncs, com a metamorfosi del silenci, com a conversió de l02019;absència en presència, com a mutació del no-res en una realitat del cor i de la ment per oposar, en una mena d02019;expansió visionària del jo, a l02019;obscuritat i a la insensatesa del viure.Però també poesia com a escriptura, com a culte d02019;una forma i d02019;un estil, com a superació d02019;una idea 0201C;naturalista0201D; del llenguatge a favor d02019;una dicció simbòlica capaç de tornar a assumir la pluralitat dels significats de l02019;enigma de la realitat.