ARQUEOLOGIA I POLÍTICA

Bandejar la memòria de Martín Almagro Basch, fer com si la seva etapa a Barcelona no hagués existit. Aquesta va ser la posició que arqueòlegs catalans com Lluís Pericot, Miquel Tarradell, Joan Maluquer de Motes, Antoni Arribas i Eduard Ripoll, entre d02019;altres, van adoptar quan Almagro, que havia estat el mestre de bona part d02019;ells, es traslladà a Madrid el 1962..Format a Madrid i afecte al règim, Almagro fou nomenat director del Museu Arqueològic Provincial de Barcelona en substitució de Pere Bosch Gimpera, que s02019;havia exiliat. Amb habilitats polítiques i una innegable capacitat de treball, aconseguí un poder quasi absolut sobre la recerca i la difusió de l02019;arqueologia a Catalunya i esdevingué una figura molt influent de la recerca europea..Aquesta obra de Francisco Gracia analitza el compromís ideològic d02019;Almagro, la reorganització i la gestió del museu fins al 1962, l02019;aposta per les intervencions a Empúries amb l02019;ajut de l02019;exèrcit, les lluites amb la Comissaria General d02019;Excavacions Arqueològiques, l02019;existència d02019;una nova Escola de Barcelona i la xarxa de relacions personals i acadèmiques que Almagro establí des del seu lloc de poder i que, a la fi, van esdevenir febles i falses