JO, PER DAMUNT DE TOT

L'equació que presenta la història de Jo, per damunt de tot és d'aquelles que atraparà el lector des del seu plantejament fins a la darrera pàgina de la novel·la. La Sophie estima l'Antoine. L'Antoine estima la Sophie. Però, malgrat l'estat de permanent felicitat en què viu instal·lada al costat del seu estimat, la Sophie vol alguna cosa més que ser només la seva ombra i el seu reflex. Vol ser ella mateixa, per damunt de tot, definir el seu jo davant del món. Però no li resultarà gens fàcil, tenint en compte que ha après a viure d'acord amb les premisses bàsiques i estereotipades del que se suposa que cal fer per ser feliç. Com podem acceptar la contradicció que ens impulsa a seguir buscant sistemàticament més enllà del que tenim? Per què ens passa? On es troba la veritable clau de la felicitat? Serà a través d'algú altre, que la trobarem?