VIDA AL CARRER ULL-13

En una tarda de setembre, un home d02019;edat incerta es deixa portar per la riuada de gent que baixa per una elegant avinguda, de Barcelona. Allò que l02019;empeny no és la gent o el pendent del carrer, sinó la recerca d02019;una memòria al centre d02019;un oceà interior tan delirant com adoloridament lúcid. En aquesta passejada es trobarà amb velles figures que un dia van formar part d02019;un joc, les regles i els objectius del qual ara no controla: «No sé com vaig començar a pensar en l02019;assumpte de les línies de la vida, dels dibuixos que fan les vides, com si agafessis un llapis al moment del naixement i no el deixessis caure fins al moment de la mort, o com si es poguessin veure, igual que les ratlles que fan els patinadors sobre gel, aquestes giragonses de la vida des que comença fins que acaba...».

Una vida al carrer és també una tarda dedicada a recordar un nom. O, si es vol, una baixada als inferns de l02019;ara i l02019;aquí amb un final que anuncia l02019;ascens al purgatori.