BALADA DE L'HOLANDÈS ERRANT

La Balada de l02019;holandès errant [fauleta per a quasi-cadàvers] irromp com un diàleg a quatre veus, sota la forma d02019;un torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians d02019;Occident: l02019;infern. Enllà de líriques dolceses, l02019;infern se situa en les consciències, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en què vivim, en l02019;enganyifa putrescent de la transacció política patida des del 1975 fins ara, en l02019;anorreament que provoca un món desbordant... Reprenent la faula del veterà mariner mocós que estableix un pacte amb el dimoni, les presències de l02019;ondina i d02019;una dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, l02019;holandès errant redimeix qui sap què. La distància que du aquest mariner de violar i matar a estimar és menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aquí com una pràctica generalitzada.