LA VIDUA DESCALÇA

"Me'l dugueren a casa un matí de juny, esbocinat i desmembrat a cops de destral, com un verro... El vaig estirar damunt la taula de granit del pati, la que fem servir per a les festes grosses, i el vaig netejar a raig de mànega". Amb aquesta crua visió que expressa des de l'inici la violència primitiva d'una dona assedegada de venjança, comença el relat de Mintonia Savuccu. Un relat escrit des de l'Argentina, des de la distància que apaivaga el dolor, que Mintonia, ja gran, adreça a la seva neboda, que encara viu a Barbagia, el poblet de Sardenya on aquests fets van tenir lloc fa molt de temps.En aquest racó de món, aïllat i primitiu, Mintonia i Micheddu es van conèixer i es van estimar amb la urgència exclusiva i prepotent dels amors infantils. El seu amor va créixer, va perdurar i va resistir. Va resistir que Micheddu es fes partisà i visqués d'amagat a les muntanyes. I fins i tot va aconseguir sobreviure a les infidelitats i l'engany. Quan Micheddu és traït i assassinat per un dels seus, Mintonia decideix abandonar per sempre la seva illa natal. Però abans haurà dut a terme la seva venjança.Guanyador del Premi Campiello 2006, Salvatore Niffoi recrea una Sardenya mítica, feroç i cruel a través d'una història de passions fortes i obscures tintes, expressada amb un llenguatge absolutament original i personal