L'OBRA D'EUSEBI COLOMER

En la gran producció filosòfica d02019;Eusebi Colomer, s02019;hi poden distingir tres grans centres d02019;interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l02019;estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l02019;obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d02019;interès el van constituir, naturalment, els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d02019;estudiant s02019;havia familiaritzat particularment amb l02019;idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l02019;existència. Finalment, el seu tercer centre d02019;interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l02019;humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l02019;ésser humà. \n