UN PEU A LA LLUNA L'ALTRE A LES

El reconegut novel·lista mallorquí nodreix el seu periodisme de les múltiples suggestions que activen la seva sensibilitat, com una exposició de fotos de la soprano Maria Callas, en què es commou quan s'assabenta que en una ocasió, a l'òpera de Roma, la cantant no va voler sortir al segon acte perquè considerava que la seva veu era "indigna" de la Norma de Bellini.La visió de l'escriptor alhora filtra l'actualitat. Entre altres, la notícia sobre dos joves que feien l'amor a la plaça dels Patins, de Palma, i que davant l'advertència d'un guàrdia urbà li van dir que esperés que acabessin de fer-ho, amb la conseqüència que els va interrompre i se'ls va endur arrestats, provoca en l'autor que tracti d'imaginar-se com es vestia la parella. Llavors hi intueix el somriure en què tots dos s'emmirallaven malgrat "el desig trencat". Per al novel·lista mudat d'articulista, doncs, és inevitable i necessari tenir "un peu a la lluna, l'altre a les tenebres".