LLEÓ DE BÖCKLIN

"Em vaig criar amb una mare depressiva i un pare alcohòlic. La mare va deixar de fer de mare en tots els sentits i es va tornar més una nosa que una icona, un cos per entrebancar-s'hi. El pare cada cop s'hi entrebancava menys, perquè de seguida que les meves germanes grans van fer una mica de mostra va començar a tirar-se-les sense embuts ara l'una ara l'altra, al final fins i tot l'una al davant de l'altra, i em feia l'efecte que jo era el següent de la llista, que tan bon punt elles se li resistissin, que fotessin el camp o tan sols que s'hi avorrís, el següent, el següent forat petat seria el meu cul. I la mare assistia a tot, amb la pell grisa i la mirada fosa".