Avui parlem d'"El material de los sueños", de Santiago Roncagliolo, editat per Arpa

18/06/2018
  • Avui parlem d'El material de los sueños, de Santiago Roncagliolo, editat per Arpa editores. Un llibre sobre els grans mites, sobre la fama, la glòria... i els somnis. Fins a quin punt és important triomfar? En parlem quan passeu per Documenta!

    Documenta 89.

    Transcripció del vídeo:

    Josep Cots: Èric.

    Èric del Arco: Què?

    J: M'has fet llegir un llibre sobre el més fantàstic que hi ha, que és el fum. 

    E: Sobre la "frivolité".

    J: Sobre el fum. Sobre la fama, la glòria, sobre... El material de los sueños, Santiago Roncagliolo, Arpa editorial. 

    E: Sí, perquè va haver-hi un client que va venir a la llibreria i em va dir "t'has llegit això?", i vaig dir "no". Un Roncagliolo no em venia de... Però va dir "t'ho has de llegir! Perquè m'ha agradat molt". I als clients, a vegades...

    J: Tenen la raó.

    E: ...se'ls ha de fer cas. I vaig començar i vaig dir "ai, doncs sí, m'agrada molt". Perquè es mira un món mític, els mites, el cinema, i ho escriu com aquell qui... sense cap importància. I està molt ben escrit.  

    J: Ah! Això és el bàsic.

    E: I explica aquests mites sobre la Grace Kelly, o sobre el Tarantino... No fa falta que se'n vagi molt lluny, però personatges que estan...

    J: Home, fixa't amb el que acabes de dir: la Grace Kelly i el Tarantino, eh!

    E: Sí, sí! 

    J: Aquí està la gràcia. 

    E: I el Jean-Luc Godard. M'ha agradat molt com explica la seva vida. Ve a dir-te: és un Déu que ha fet coses especials, però si et poses a valorar les pel·lícules que ha fet, veus que no ha triomfat més que amb la primera.

    J: Però l'important és triomfar? L'artista ha de triomfar?

    E: No...! 

    J: Ahh!

    E: Això és el que vull dir. Godard és súper important, és un mite; i alhora, segons el llibre, a partir d'Al final de l'escapada tot són coses tan rares que no es poden ni veure, casi.

    J: Després també m'ha agradat que, és clar, ell, a en Godard, no el coneix; i a la Grace Kelly, tampoc. I ho sento molt però el senyor Roncagliolo jo crec que no ha parlat amb el Tarantino. Aleshores, amb la majoria de personatges que tracta ho fa a partir de llibres. De cada personatge ha llegit un llibre. I no se n'amaga! Cosa que als llibreters ens encanta. 

    E: I no hi ha una bibliografia al final perquè no li fa falta.

    J: No, perquè la va citant. "En tal biografia que he llegit", "en tals memòries que va escriure"...

    E: I a partir d'aquí construeix els seus relats.

    J: Clar. Jo l'he trobat molt hàbil, molt ben escrit, amb molta ironia... Quan ha de fer el Cirque du Soleil, que el circ és un espectacle que... això sí que és fum! Tota una vida dedicada a...

    E: Però en aquest no et dirà un llibre; en aquest hi va ell i diu "jo seré artista! Jo ballaré al Cirque du Soleil!". Va trobant en cadascú els punts... N'hi ha algun que, quan s'acosta molt, quan és ell qui entrevista als protagonistes -com els Morente-, a mi em baixa una mica el nivell d'escriure, perquè no pot esplaiar-se, entra en una entrevista més normal...

    J: Però això és algun, eh. A la majoria no ho fa.

    E: La majoria són boníssims. I torna al final a recuperar-ho. Explica la Lady Di! 

    J: (Riu)

    E: I amb una gràcia d'explicar els tres vaixells que ha tingut, que marquen la seva vida. Ho fa a través dels vaixells! [Agafa el llibre]. Santiago Roncagliolo. "El material de los sueños". Per somiar. Recomanat.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Cero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades