Avui parlem de "1947, el año en que todo empezó", d'Elisabeth Àsbrink, editat per Turner
01/07/2018
-
-
Avui parlem de 1947, el año en que todo empezó, d'Elisabeth Àsbrink, editat per Turner. Un llibre històric narrat d'una forma molt literària. Què va passar l'any 1947? En parlem quan passeu per Documenta!
Transcripció del vídeo:
Èric del Arco: Tu te'n recordes de què passar l'any 1947?
Josep Cots: No, perquè encara no hi era!
E: Encara no hi eres? Pensava que eres etern.
J: No, no...
E: Doncs jo no ho sabia. Bé, és d'aquests llibres que et trobes per aquí i dius "per què ha escrit un llibre sobre l'any 1947?". I la primera resposta és perquè van passar moltes coses.
J: Però cada any passen moltes coses.
E: Bé, aleshores, per què aquesta escriptora fa un llibre sobre l'any 1947? I tu em vas donar una pista...
J: És una escriptora d'origen jueu, que viu a Suècia, i és clar, jo vaig pensar que és l'inici de l'Estat jueu, l'any de l'Exodus, quan es debat el tema de Palestina... I ella troba que aquell any passen una sèrie de coses que marquen fins l'actualitat.
E: Políticament en passen moltes: el naixement de l'Índia...
J: La partició!
E: Sí, més que el naixement és el desmembrament. El tema de l'Estat d'Israel (que centra molt el relat)... I mentre tot això està passant, tota Europa està en la post Gran Guerra, moviments de gent amunt i avall, el món soviètic que va apoderant-se dels països i va fent fora tot el que no li interessa (els mateixos jueus)...
J: És l'any del Pla Marshall, també. És un any interessant.
E: I també quan la Simone de Beauvoir s'enamora d'un americà.
J: No sé per què ho posa. Tu has entès per què ho posa, això?
E: Bé, perquè arrel d'aquesta relació després escriu El segon sexe.
J: Jo no crec que ho presenti així. Explica la relació, i aleshores comença El segon sexe. No fa la concatenació.
E: Potser perquè li té mania, a la Simone de Beauvoir. Vés a saber...
J: Jo és el que he pensat! (Riu) Potser s'ho mereix. Però ara no discutirem sobre Simone de Beauvoir...
E: També el Thelonius Monk aconsegueix gravar un disc... Va presentant coses molt polítiques i de gran transcendència. També s'enfronta molt a tot el que sigui britànic, perquè són els britànics els qui divideixen l'Índia, els qui contribueixen a l'Estat d'Israel...
J: Eren, teòricament, els que tenien encara poder.
E: També explica el trencament de la seva família als camps de concentració...
J: A mi el que m'ha agradat és que no és ben bé un assaig. Té molt de literari. No és un estudi rigorós, històric, ple de dades... No.
E: El que fa Philip Bloom amb les dècades, ella ho fa amb un any. Per dir-ho d'alguna manera.
J: Jo crec que això és més literari.
E: Encara més?
J: Sí. Perquè hi ha tota la història de la seva família, molt ben explicada...
E: Ella fa història de la seva família.
J: Sí, però també fa literatura. És un llibre... peculiar. M'ha agradat perquè és diferent.
E: A mi també. Per això el recomanem.
J: Molt bé!
